El nostre quadern de Bitàcola

Amparo Navarro Faure

Antigament, es deia quadern de Bitàcola a aquell que portaven els marins mercants per a anotar tot allò que esdevenia al llarg del viatge. Una espècie de caixa negra com la que tenen els pilots. La presència en la xarxes socials, els blogs i les pàgines web, ens han obert a tots una pàgina de bitàcola de les nostres vides, encara que aquestes si bé són finites com els viatges, són indefinides en el temps.

Divendres passat vam iniciar un viatge insòlit, al desconegut. Però l’iniciem junts. Vam entendre de colp que les organitzacions socials, els seus dirigents, l’Estat de dret són necessaris. Volíem escoltar les nostres autoritats que ens digueren què havíem de fer, els volíem escoltar dient-nos que estiguérem tranquils perquè tots, amb la nostra obediència i serenitat, podríem ajudar a eixir d’aquesta crisi. La Constitució, una vegada més, ha estat a l’altura, tenia la resposta jurídica per a una situació impensable fa 42 anys.

Hui és el primer dia de treball a casa. Resulta estrany: una Universitat buida, sense  estudiants, sense els nostres companys, sense acudir a ella com tots el dies des de fa anys. Des de casa no sentim els riures dels estudiants al pati de la Facultat, el silenci bulliciós de la Biblioteca, l’hora del café, els comentaris sobre la vida universitària o les notícies del dia. La Universitat és un cos social, és un ecosistema en què estem a gust amb els altres. No ens agrada sentir-nos sols. 

He assistit tot el cap de setmana a la preocupació de molts professors per l’alumnat: ens hem intercanviat missatges sobre els materials que penjarem al Campus Virtual; com els atendrem en la xarxa, com estarem a les ordres dels nostres degans i directors i del Consell de Direcció. En tots ells, he constatat la preocupació pels altres, més que per ells mateixos. De la mateixa manera, el personal d’administració i serveis ha estat pendent del nostre gerent i del nostre rector, dels serveis essencials, del treball des de casa. I l’alumnat, disposat a rebre instruccions dels seus professors, a incrementar el seu treball autònom, a ser atés en tutories virtuals.

En realitat, tota la comunitat universitària anem en el mateix vaixell. Aquest quadern de bitàcola l’escriurem junts. I com en el poema de Kavafis, quan arribem a Ítaca entendrem que hem dut a terme un viatge emocional en el qual haurem aprés moltes coses de nosaltres mateixos i dels altres.

El nostre quadern de Bitàcola

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Desplaçat dalt de tot
Font Resize