La fiscalitat de les start-up i les empreses de base tecnològica: un tema pendent per als pressupostos generals de l’estat

Amparo Navarro Faure

Catedràtica de Dret Financer i Tributari

Vicerectora d’Investigació i Transferència de coneixement

Universitat d’Alacant

En els últims anys ha sigut un lloc comú, almenys en els àmbits universitaris i científics, lligar la transferència del coneixement amb l’emprenedoria, malgrat tractar-se de dues qüestions diferents: la primera relacionada amb la necessitat de desenvolupar i transmetre al món de l’empresa els coneixements científics adquirits i els resultats de la investigació, i l’altra, consistent a estimular o fomentar l’esperit empresarial amb la creació de noves empreses o l’ampliació d’aquestes. Així, doncs, pot haver-hi transferència de coneixement que no culmine amb la creació d’una empresa, com al revés, creació d’empreses innovadores, no basades en la investigació.

 No obstant això, és possible lligar tots dos conceptes en les anomenades empreses de base tecnològica (EBT), que suposen el tipus d’empreses que efectivament es creen per a desenvolupar el resultat d’una investigació, i que en els últims anys han sorgit de les universitats i s’han vinculat a parcs científics. El mateix ocorre amb les start-up com a empreses emergents lligades a la innovació i per tant molt unides al món tecnològic i universitari.

La tributació de les start-up i les EBT, es caracteritza precisament perquè no existeix un règim especial de tributació, sinó que aquest cal desgranar-lo de l’aplicació a aquestes empreses de tot el sistema tributari. Aquest pot ser un primer escull en l’impuls a l’emprenedoria de les EBT, ja que la dispersió normativa enfosqueix els importants avantatges fiscals que hi ha en el nostre sistema tributari. Així mateix, un sistema tributari complex pot generar inseguretat jurídica en els inversors que aposten per aquest tipus d’empreses.

Com a vicerectora d’Investigació i Transferència de Coneixement, m’he trobat en no poques ocasions amb un cert desconeixement d’aquesta mena d’avantatges fiscals per part dels investigadors emprenedors. De la mateixa manera, és necessari explicar l’activitat de transferència que realitza la universitat per a les empreses, i insistir que gaudeixen dels mateixos beneficis fiscals que obtindrien si les empreses desenvoluparen per elles mateixes aqueixa activitat d’investigació.

Tals incentius són especialment importants en el nostre sistema tributari, i quasi els únics supervivents de les successives reformes tributàries tendents a suprimir la resta de beneficis tributaris a canvi d’una minoració dels tipus de gravamen en l’impost de societats. En aquest punt també pot haver-hi punts de connexió entre la transferència i l’emprenedoria, ja que sent totes dues activitats fomentades pel sector públic, s’han produït en els últims anys importants incentius al sector públic.

Aquesta situació provoca de facto un règim especial per a aquest tipus d’empreses, que no és contrari, al meu entendre, als principis constitucionals de capacitat econòmica i igualtat, ja que persegueix un interés general i constitucionalment reconegut, en el cas de la investigació, i que entra de ple en les finalitats extrafiscals de l’ordenament tributari. Aquesta finalitat és reconeguda des de fa molts anys pel Tribunal Constitucional i reflectida des de 2003 per la Llei General Tributària. 

La investigació pot ser finançada amb fons del sector públic (Estat i entitats públiques) i amb fons del sector privat (particulars i empreses). En el primer cas, l’Estat pot optar per realitzar una despesa directa a través de transmissió de fons per a finançar aqueixa investigació, prèvia autorització en els respectius Pressupostos Generals de l’Estat, i després de la convocatòria de la corresponent subvenció.

Però, també és possible que l’Estat finance la investigació indirectament, en atorgar beneficis o incentius fiscals a les empreses perquè invertisquen en activitats d’I+D+i. D’aquesta manera, l’Estat no fa directament la despesa, però deixa d’ingressar allò que li correspondria pels tributs que han de pagar aquests particulars o empreses, és, per tant, una despesa indirecta. Els beneficis fiscals tenen, per això, la denominació de “despeses fiscals” i per això han d’estar previstos i autoritzats en els Pressupostos Generals de l’Estat.

La majoria dels Estats contemplen totes dues vies de finançament. D’una banda, transferint ingressos als seus centres i organismes d’investigació; executant plans d’investigació a través de convocatòries públiques, i incloent en l’estructura del seu sistema tributari, beneficis fiscals a les activitats d’I+D+i realitzades o finançades per les empreses.
Les EBT i les start-up són empreses basades en la investigació i en la innovació. Per això una de les característiques principals del seu règim fiscal és l’aplicació a aquestes empreses de totes les deduccions que es mantenen en l’impost de societats de foment de la I+D+i.

Des de fa més de vint anys, la deducció per despeses d’I+D+i en una de les més importants de l’impost de societats. Tendència que s’ha mantingut en totes les lleis de Pressupostos Generals de l’Estat posteriors i ha sigut fomentada en la Llei  de suport als emprenedors i a la seua internacionalització.

La Llei de l’impost de societats recull diversos tipus de beneficis fiscals lligats amb la investigació: el règim de Patent Box, la llibertat d’amortització de determinades despeses d’investigació, i dos tipus de deduccions en la quota de l’impost: la deducció per despeses de Recerca i desenvolupament i les despeses en innovació tecnològica. A això s’uneixen les bonificacions de les quotes de la seguretat social dels investigadors contractats i altres incentius a emprenedors.

Totes les EBT són empreses intensives en investigació i poden gaudir d’aquests beneficis fiscals, tant per la seua inversió pròpia com per la investigació que encarreguen a un tercer. I en aquest punt és pel que és molt important la vinculació d’aquestes empreses als parcs científics. La seua proximitat als grups d’investigació de les universitats i a les seues infraestructures científiques permeten crear sinergies importantíssimes per a totes dues parts: la universitat transferint coneixement i les EBT captant talent i desenvolupant conjuntament els resultats de la investigació.

El Govern d’Espanya té ara com a principal repte aconseguir l’aprovació de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat. En l’Acord de 2019, subscrit pel Govern d’Espanya i el Grup Parlamentari Unides Podem, es preveia un increment important dels crèdits pressupostaris destinats a projectes d’investigació i contractes predoctorals i postdoctorals. No obstant això, no incloïa cap mesura fiscal tendent a incrementar els incentius fiscals a les start-up o a les EBT. No obstant això, és de preveure que l’aposta per la innovació i el canvi del model productiu que es proposen podrà continuar avançant en els incentius a la investigació i la innovació aplicables a aquesta classe d’empreses. 

Al meu entendre, el finançament de la investigació ha de preveure totes dues mesures: l’increment de la despesa pública directa en I+D+i, però també un suport decidit al finançament de la investigació per part de les EBT, només aquestes últimes mesures poden canviar el model productiu cap a l’anomenada Economia del Coneixement.

La fiscalitat de les start-up i les empreses de base tecnològica: un tema pendent per als pressupostos generals de l’estat
Desplaçat dalt de tot
Font Resize