La Dona Científica i l’11 de febrer

Amparo Navarro

Amparo Navarro Faure

Vicerectora d’Investigació i Transferència de Coneixement.

Universitat d’Alacant.

Fins fa uns anys, amb ocasió del dia 8 de Març, Dia de la Dona, se celebraven una sèrie d’activitats que, tenint com a eix central la igualtat en matèria de gènere, abastaven diferents aspectes relacionats amb les dones. D’aquesta manera, solíem celebrar en la Universitat d’Alacant, el mes de març, una taula redona sobre “Dones i ciència”. No obstant això, la dimensió social, política i jurídica de la igualtat de gènere, que s’ha vist reforçada pel que ja es diu la tercera revolució feminista, ha fet que es debata, i amb encert, determinades qüestions sectorials relacionades amb l’assoliment d’aqueixa igualtat en determinats camps. A això va respondre que l’Assemblea General de les Nacions Unides, en 2015, proclamara l’11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència.

Aquest dia es converteix en una jornada d’una importància cabdal per a les universitats.  La situació de les dones en la ciència ens preocupa, tant respecte a les vocacions científiques i tecnològiques que puguem despertar en les dones i les xiquetes, com respecte a les dificultats amb les quals es troben les dones en el desenvolupament i promoció personal dins de les carreres científiques. La primera qüestió que volguera destacar referent a això és que la investigació que es duu a terme en les universitats i centres d’investigació abasta diferents camps: les Ciències Experimentals i la Tecnologia, per descomptat, però també les Humanitats i les Ciències Socials i Jurídiques. Totes elles són necessàries per al progrés de la societat, totes elles tenen la seua metodologia i les seues necessitats, però en totes elles hi ha dones que podríem dir investigadores o científiques en un sentit ampli i que moltes vegades pateixen una doble invisibilitat: la de ser dones i la de ser excloses quan es parla de ciència. Per això, és important incloure totes les dones investigadores en aquest dia, siga quin siga el seu camp de coneixement.

Dit això, em centraré en els dos principals problemes que he enunciat al principi: les vocacions científiques de les dones i xiquetes, i el desenvolupament de la carrera científica. O el que podríem anomenar la segregació horitzontal respecte a determinats estudis, i la segregació vertical per a l’accés de les dones a les posicions de lideratge i promoció professional.

Respecte a la primera qüestió, cal reconéixer que és molt més preocupant la situació de les dones en les anomenades carreres STEM: Ciència (Science), Tecnologia (Technology), Enginyeria (Engineering) i Matemàtiques (Mathematics). Segons l’últim Informe de la Unitat de Dones i Ciència del Ministeri de Ciència, “Científiques en xifres”, es percep una infrarepresentació de dones investigadores, amb només un 24% en Enginyeria i Tecnologia, seguida de Ciències Naturals, que es troba en un 34%. Òbviament, hi ha menys investigadores perquè també són menys les estudiants de Grau i Màster en aquestes titulacions. La raó exacta la desconeixem. Hi haurà qui pense que no és més que una qüestió de gustos, ja que les dones, com els hòmens, són lliures per a triar les carreres que més els agraden, i en principi no hi ha barreres d’accés a cap d’aquestes titulacions. Tampoc sabem si el menor gust de les dones per aquestes carreres és producte d’una decisió totalment lliure, o si està esbiaixada per desconeixement de referents i models en aquests camps, o pels estereotips de gènere de cadascuna de les professions. En qualsevol cas, aquest problema pot acabar limitant l’accés de les dones a càrrecs de responsabilitat i de presa de decisions en aquests camps concrets, fet especialment important si tenim en compte la revolució tecnològica en la qual estem immersos i els vertiginosos avanços que estan per vindre i que revolucionaran tots els camps del saber. Podria produir-se perquè una bretxa digital i tecnològica, que hem d’evitar de totes totes. 

Respecte a la segregació vertical o sostre de cristall, si bé anem avançant, l’informe del Ministeri ens continua oferint les xifres següents: hi ha equilibri de gènere, encara que amb un escàs 41%, en el cas de les dones que són Investigadores principals en els projectes d’investigació en Ciències Socials i Humanitats, però aqueix percentatge descendeix a un 25% en les àrees d’Enginyeria i Tecnologia. Només un 21% de les dones són catedràtiques d’Universitat. I encara que s’ha aconseguit l’equilibri de gènere en alguns llocs de gestió universitària com és el cas dels vicerectors i vicerectores, continua persistint la segregació vertical en els càrrecs unipersonals de directors i directores de Departament, degans i deganes de Facultat i rectors i rectores. És evident que en ser molt poques catedràtiques és més difícil arribar a aquests càrrecs, però també convé recordar que, per a poder accedir a aquests, a més del requisit de ser catedràtic o catedràtica d’universitat en el cas dels rectorats, cal passar abans per un dur i complex procés electoral en les pròpies facultats o en la Universitat en el seu conjunt, al qual les investigadores han de començar des de ja mateix a optar sense cap mena de reticència. Fins hui, només nou dones de 50 universitats han accedit al càrrec de rectores. No fa falta comentar aquesta xifra.

Finalment, el desenvolupament de la carrera investigadora i les condicions d’inestabilitat laboral, l’estrés per publicar resultats, l’ansietat per no obtindre finançament i la possible conciliació amb la vida personal i familiar, han sigut qüestions denunciades pels investigadors i investigadores, que serà necessari afrontar i solucionar immediatament.

També podem pensar que és una qüestió generacional i de temps, que és imparable l’accés de les dones als llocs d’investigadores principals, directores de Departament, deganes i rectores. És veritat, el sostre de cristall s’està clivellant i és una qüestió de temps, però igual que succeeix amb la lluita enfront d’una malaltia, a ningú li consola que es trobe la cura quan ja no hi haja remei.

Confiem i desitgem que les xiquetes i les dones científiques celebren algun dia l’11 de febrer com el dia que només es commemore haver aconseguit una ciència inclusiva i igualitària.

La Dona Científica i l’11 de febrer
Desplaçat dalt de tot
Font Resize