El Dia de les Universitats

Posta UA

Amparo Navarro Faure

Catedràtica de Dret Financer i Tributari de la Universitat d’Alacant

Cada 28 de gener celebrem l’onomàstica de Sant Tomàs d’Aquino, patró de les universitats, una bona excusa per a reflexionar sobre la ciència, la investigació o la transferència de coneixement. Ho faig al llarg dels últims 7 anys. Unes vegades sobre els nostres millors ambaixadors de la ciència, altres vegades, per avanços socials en matèria d’igualtat, i en anys com aquest, per totes dues coses. 

Fa quasi 5 anys vaig dedicar unes paraules de reconeixement a Francis Mojica, el nostre heroi discret, com m’agrada afectuosament referir-me a ell, en al·lusió, d’una banda, a l’article d’Eric Lander, que va ser revulsiu en el reconeixement del descobriment del nostre il·lustre company i, d’altra banda, al caràcter amable, senzill i entranyable que acompanya  la seua personalitat. En set anys, Francis ha obtingut els més prestigiosos premis i reconeixements nacionals i internacionals. És, per tant, una alegria immensa que la Universitat d’Alacant tanque el seu 40 aniversari atorgant-li la més alta distinció: la Medalla d’Or de la Universitat d’Alacant. Una feliç coincidència amb la medalla HS Raper atorgada al Lluís Montoliu, científic del CSIC, per la International Federation of Pigment Cell Societies (IFPCS). Lluís treballa amb la tècnica CRISPR i ha sigut un dels investigadors més pròxims i admiradors de Francis. És, a més, un investigador extraordinari en la seua labor de divulgació científica i compromís amb la Bioètica. Lluís també va ser un regal de Francis per a la Universitat d’Alacant.

Així mateix, vaig parlar en 2016 de la dona en la ciència en ocasió del doctorat honoris causa que li va concedir la nostra Universitat a María Blasco. En aquesta ocasió, es concedeix el premi Igualtat a María Teresa Fernández de la Vega. El premi Igualtat  és un reconeixement anual aprovat pel Consell de Govern a proposta, aquest any, del Consell Social de la UA i ratificat per la Unitat d’Igualtat. No fa falta que recorde els extraordinaris mèrits de María Teresa en l’àmbit jurídic i polític, però sí que volguera recordar la dedicació al seu projecte més estimat i emblemàtic: la Fundació Dones per Àfrica, el principal objectiu de les quals és contribuir al desenvolupament del continent africà a través de l’acompanyament a les seues dones. En el cas de la Universitat, els convenis subscrits amb la Fundació, han permés a dones africanes cursar programes de doctorat i desenvolupar projectes d’investigació al nostre campus amb una clara aposta pel futur.  Futur per a les dones, i futur millor per a la pròpia universitat.

Però per a assegurar el futur de la nostra institució és necessari tindre en compte algunes qüestions bàsiques. Una d’elles, sobre la qual he reflexionat moltes vegades, té a veure amb el finançament de les universitats i la despesa justa. La Constitució espanyola reconeix l’autonomia política a les comunitats autònomes i a les entitats locals. La Constitució garanteix autonomia financera a les comunitats autònomes, i suficiència financera a les entitats locals. Què ens garanteix la Constitució a les universitats quan reconeix la nostra autonomia? només l’autonomia de gestió i acadèmica? Jo crec que no. La Constitució ens reconeix, a més, òbviament, de la llibertat de càtedra, un finançament just que ens permeta assumir les finalitats que també protegeix el text constitucional: l’educació superior i la investigació.

En aquest sentit, les autoritats estatals i autonòmiques han d’assegurar, tal com es reivindica des de fa anys, una nova Llei d’Universitats que atenga qüestions bàsiques com el finançament estable de la investigació i que permeta establir un sòl pressupostari garantit a través d’un pacte d’Estat o un pacte autonòmic per la ciència. Aqueix finançament assegurarà una renovació de les plantilles, retenint i captant talent, millorant la perspectiva dels joves investigadors, que també en un dia com el de Sant Tomàs, reben els premis Extraordinaris de Doctorat. 

Perquè finalment aqueix finançament s’obté d’un sistema tributari que la Constitució exigeix que siga just. Una contribució pública, de tots: els ciutadans, les famílies, les empreses, que confien en la universitat la formació dels seus joves com a principal eina generadora d’igualtat d’oportunitats i com a trampolí cap a la carrera professional dels xics i xiques que dediquen els seus esforços durant molts anys a formar-se per a aqueix futur que tenim l’obligació d’assegurar.

40 anys no és res i és molt, tota una vida per a la Universitat d’Alacant. Hem transitat entre dos segles i hem assistit a una sèrie de canvis tecnològics socials i polítics  vertiginosos. Tots hem contribuït al fet que la Universitat d’Alacant siga el que hui és. També els ciutadans que la financen. Però l’entranyable i el sentit càlid del record del passat, no ens ha d’impedir veure el futur. Una universitat del segle XXI requereix normes adequades a les exigències d’aquest temps, que pensen en els reptes de la humanitat en totes les esferes del coneixement, que permeta impulsar la investigació, que forme ciutadans lliures, autònoms, independents, cultes i reflexius. Necessitem una Universitat que tinga el seu paper en matèria d’igualtat, ja que es pot convertir en el millor escenari per a reflectir el potencial de la dona en gestió, investigació i docència. Molts d’aquests reptes requereixen finançament, però també hi ha uns altres que podran afrontar els nous ministeris simplificant uns procediments farragosos i complexos que ens esgoten en esforços estèrils per al compliment dels nostres objectius.

Hi ha els qui pensen que el públic no és de ningú, hi ha els qui pensem que el públic és de tots. La nostra Universitat és pública, el dia de Sant Tomàs és de tots. Felicitem-nos pels 40 anys de la nostra Universitat, pels seus assoliments i pels èxits científics i acadèmics i afrontem amb il·lusió un futur que consolide el que hem assolit i ens guie cap a nous horitzons.

El Dia de les Universitats
Desplaçat dalt de tot
Font Resize